dissabte, 9 d’agost del 2008

Treball en grup La involució del joc

Al començament del semestre vam formar grups per fer un treball d'art i portar-lo a la pràctica. En el meu grup és va discutir molt sobre quins temes ens podiem basar i finalment vam coincidir en que ens agradaria tractar el tema de l'ocupació d'espais urbans a traves de l'art. Per això vam decidir fer un estudi dels espais urbans dels infants a les ciutats i vam reflexionar sobre com intervenir en aquests espais mitjançant l'art.
Finalment el treball consistia en :

  1. Recull de fotografies dels nostres espais de joc d'abans i l'estat d'aquests a l'actualitat, i fer una comparativa, per tal d'arribar a la conclusió sobre si hem evolucionat o no en aquest sentit.


  2. Realitzar entrevistes a mestres i infants per tal de conèixer la seva opinió sobre els espais on jugaven/juguen, i què canviarien.


  3. Fer una performance que consistirà en la transformació del carrer mitjançant l'ocupació d'aquest a través d'activitats lúdiques.

Tota la informació i seguiment del treball (objectius, videos, fotografies, referents, etc) es troben en aquesta pàgina web:

http://involuciodeljoc.blogspot.com/

La comparació del meu espai de joc d'abans i el de l'actualitat:
Jo visc al costat de l’hospital Sant Pau, i just sobre d’aquest hi havia un descampat molt gran. Era un lloc segur i acollidor, ja que la gent del barri el respectava i no llençava deixalles, perquè sabien que els infants (nosaltres) jugàvem allà tots els dies. Recordo ser molt conscient de tenir cura i no llençar res al terra.
Desprès de sortir de l’escola,la meva colla i jo, anàvem directament aquest descampat i ens podíem passar hores jugant a pilota, fet i amagar, cordes, stop, tombarelles…fins i tot, amb la terra que hi havia fèiem fang i creàvem boletes.
A vegades he anat amb el meu pare a collir cargols i era molt divertit, també anàvem a llençar els petards de la nit de Sant Joan i pel matí ho recollíem tot per poder tornar a jugar.
Cal dir, que sempre ens acompanyava la mare d’algun dels meus amics per vigilar i des del meu balcó la meva mare, em tenia controlada.
Però, ara tot ha canviat: van fer de nou la ronda de dalt, on era situat el descampat i aquest va desaparèixer. És molt bonic, però els infants només poden mirar, perquè ni tan sols deixen trepitjar la gespa que han incorporat. Això em sembla ridícul!!!! On es pot fer fang ara?
També és cert que cada vegada hi ha més cotxes i per aquest motiu resultà impossible jugar a pilota.
He volgut posar tres fotografies del canvi que ha viscut el meu barri durant aquests darrers anys.
Penso que jo he tingut molta sort i per aquest motiu defenso la idea de tornar a fer vida al carrer.