He tingut moltes dificultats per antendre aquesta assignatura, ja que no me la imaginava així. El fet d'haver d'aprendre de manera personal, d'haver d'enriquir els aprenentatges a l'aula amb referents exteriors i no tenir una guia directa en els aprenentatges; va fer que els meus esquemes es trenquesin i em costes molt enfrontar-me a l'assignatura.
D'aquesta manera d'ensenyar i aprendre vull destacar la llibertat que se'n desprén; és a dir, cadascu ha après coses diferents i a ritmes diferents. I finalment hem pogut compartir els aprenentatges a nivell grupal.
Aquesta assignatura ha fet que aprengui a consolidar els aprenentatges per mi mateixa i a donar a l'art un tractament diferent. Ara em veig capaç de fer i/o recolçar un projecte artistic de qualitat i apropar-lo als infants i a l'escola de manera positiva.
dijous, 4 de setembre del 2008
dissabte, 9 d’agost del 2008
Aplicacions educatives i graffiti: Donem color a les persianes del Raval (taller de graffiti per adolescents al Casal del Raval)
Pensant en com apropar el graffiti als infants i joves, vaig descobrir aquest projecte i trobo molt interresant anomenar-lo.
Els joves del Centre Obert d’Adolescents del Casal, juntament amb altres joves de l’entitat Estel d’Asís, han participat en un projecte artístic que ha consistit a donar color a les persianes dels comerços del Raval pintant-hi grafits.
El taller de Grafitti forma part del projecte “Donem Color a les Persianes del Raval” que desenvolupen aquestes entitats dedicades als joves en coordinació amb la Associació Art Solidari i la Fundació Tot Raval. La importància d’aquesta participació es fa evident en diferents aspectes: l’estreta col•laboració amb entitats del barri, la relació intergeneracional establerta entre els joves “artistes” i els adults comerciants, la realització artística i personal del nois i noies que hi han participat i que poden veure exposada, a la vista de tothom, el resultat d’una feina pròpia.
En aquesta pàgina podem veure un reportatge de les diverses fases del procés que han estat gravades per Tv3, que les va emetre en el programa Tot un Món:
http://www.tv3.cat/videos/338999
Referents artístics KEITH HARIN
Nascut el 4 de maig de 1958 a Pennsylvania va estudiar a la Ivy School of Proffesional Art de Pittsburgh a la que començà a realitzar serigrafies per a vendre samarretes. Continuà els seus estudis a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York del 78 al 79. En aquet últim any va realitzar una performance al Club 57 de Manhattan anomenada Poetry-Word-Things. Però la que va fer que comencés a realitzar les seves creacions en espais oberts i públics va ser una conferència del artista d’origen bulgar Christo.
Haring començà a pintar amb rotuladors o amb guixos blancs sobre els panells negres reservats per a publicitat al metro de Nova York.
Les figures que pintava Haring eren en una barreja d’elements sexuals, gossos, plats voladors, televisions i referències a l’energia nuclear o nadons gatejant.
El 1982 va presentar una exposició en la sala Tony Shafrazi de Nova York on obtingué un gran éxit.
Entre el 1980 i el 85 el bombardeig de Haring en el món sub úrba va arribar a obtenir unes dimensions considerables. Podem destacar un mural creat en 1986 per a celebrar el centennari de l’estatua de la llibertat on hi van participar 900 nens; un mural en el Necker Children’s Hospital de Paris a 1987 o el mural que va pintar al costat oriental del mur de Berlin tres anys abans de la seva caiguda.
Per més informació sobre aquest artista es pot visitar aquesta pàgina:
http://blog.educastur.es/luciaag/2007/03/19/artistas-en-la-red-keith-haring/
Haring començà a pintar amb rotuladors o amb guixos blancs sobre els panells negres reservats per a publicitat al metro de Nova York.
Les figures que pintava Haring eren en una barreja d’elements sexuals, gossos, plats voladors, televisions i referències a l’energia nuclear o nadons gatejant.
El 1982 va presentar una exposició en la sala Tony Shafrazi de Nova York on obtingué un gran éxit.
Entre el 1980 i el 85 el bombardeig de Haring en el món sub úrba va arribar a obtenir unes dimensions considerables. Podem destacar un mural creat en 1986 per a celebrar el centennari de l’estatua de la llibertat on hi van participar 900 nens; un mural en el Necker Children’s Hospital de Paris a 1987 o el mural que va pintar al costat oriental del mur de Berlin tres anys abans de la seva caiguda.
Per més informació sobre aquest artista es pot visitar aquesta pàgina:http://blog.educastur.es/luciaag/2007/03/19/artistas-en-la-red-keith-haring/
Referents artistics SIXE, SERGIO HIDALGO
Sixe és el nom artístic d’Hidalgo, un jove que pinta des dels 13 anys als carrers de la seva Bacelona natal i alguna que altre exposició. L’estil de l’ Hidalgo o Sixe està plè d’un munt de figures mutants superposades, que recorden a animals sortits del pinzell de Miró per la forma del traç. Sixe ha aconseguit participar en l’exposició Street Art al Tate Modern de Londres, on aquest jove artista hi ha grafitejat 35 metres de les parets amb altres cinc dels millors graffiters.
Per finalitzar he afegit un video dels graffitis exposats en el Tate Modern de Londres:
http://www.artespain.com/tag/sergio-hidalgo
Per finalitzar he afegit un video dels graffitis exposats en el Tate Modern de Londres:
http://www.artespain.com/tag/sergio-hidalgo
Referents artístics BANKSY
Tenint en compte la importància d'alguns artistes en el món del graffiti i els meus interesos i gustos personals he escollit aquests tres referents artistics: Banksy, Sixe (una de les raons per les quals l'he triat és per ser un artista del nostre pais) i Keith Harin.
Banksy és el pseudònim d’un popular artista del graffiti anglès. Nascut a Yate, localitat propera a Bristol, al 1974; tot i que les dades sobre la seva identitat són incertes i es desconeixen els detalls de la seva biografia.la major part de la seva feina està composta de sàtires sobre politica, cultura pop i moralitat tot combinant l’escritura i el graffiti. Les seves obres s’han fet famoses arràn de la seva presència a ciutats de tot el món, especialmente a Londres.
Començà la seva obra als carrers de Bristol entre 1992 i 1994. L’any 2000 va organitzar una exposició a Londres que el portà a plasmar les seves pintades a ciutats de tot el món.
Banksy utilitza el seu art urbà per a promoure visions diferents a les dels grans mitjans de comunicació. Aquesta intenció politica com a rerefons del seu anomenat “dany criminal” pot estar influida pels Ad Jammers (moviment que deformava imatges d’anuncis publicitaris per a canviar-ne el missatge).
Banksy també treballa cobrant per a organitzacions benèfiques com Greenpeace i per a empreses com Puma i MTV. Ven cuadres fins a 25.000 lliures en circuits comercials o a la galeria del seu agent, Steve Lazarides. Un joc d’obres de Banksy es va vendre a la casa de subastes Sotheby’s per 50.400 lliures. Això l’ha portat a ser acusat de “venut” per altres artistes i activistes.
Hi ha diversos temes que es repeteixen a l’obra de Banksy: rates, oportunitats de fotos (llocs típics on els turistes desitjarien fer una foto sense pintades), soldats orinant, policies, etc.
A l’Agost del 2005, Banksy ha realitzat murals sobre el Mur de Cisjordania construit per Israel als territoris ocupats de Cisjordania, on combina varies técniques.
Banksy s’ha autopublicat llibres de fotografies de la seva obra a diverses ciutats, a més a més dels seus tapissos i exposicions.
Banksy també és conegut per haver-se introduït disfressat a famosos museos de tot del món per a penjar algunes de les seves obres de manera clandestina. D’aquesta forma, ha col·locat obres seves a:
· la Galeria Tate Modern de Londres
· al MOMA (Museum of Modern Art), Museu Metropolità d’Art
· al Museu de Brooklyn
· al Museu Americano d’ Història Natural de Nova York
· al Museu Britànnic de Londres.
Banksy és el pseudònim d’un popular artista del graffiti anglès. Nascut a Yate, localitat propera a Bristol, al 1974; tot i que les dades sobre la seva identitat són incertes i es desconeixen els detalls de la seva biografia.la major part de la seva feina està composta de sàtires sobre politica, cultura pop i moralitat tot combinant l’escritura i el graffiti. Les seves obres s’han fet famoses arràn de la seva presència a ciutats de tot el món, especialmente a Londres.
Començà la seva obra als carrers de Bristol entre 1992 i 1994. L’any 2000 va organitzar una exposició a Londres que el portà a plasmar les seves pintades a ciutats de tot el món.
Banksy utilitza el seu art urbà per a promoure visions diferents a les dels grans mitjans de comunicació. Aquesta intenció politica com a rerefons del seu anomenat “dany criminal” pot estar influida pels Ad Jammers (moviment que deformava imatges d’anuncis publicitaris per a canviar-ne el missatge).
Banksy també treballa cobrant per a organitzacions benèfiques com Greenpeace i per a empreses com Puma i MTV. Ven cuadres fins a 25.000 lliures en circuits comercials o a la galeria del seu agent, Steve Lazarides. Un joc d’obres de Banksy es va vendre a la casa de subastes Sotheby’s per 50.400 lliures. Això l’ha portat a ser acusat de “venut” per altres artistes i activistes.
Hi ha diversos temes que es repeteixen a l’obra de Banksy: rates, oportunitats de fotos (llocs típics on els turistes desitjarien fer una foto sense pintades), soldats orinant, policies, etc.
A l’Agost del 2005, Banksy ha realitzat murals sobre el Mur de Cisjordania construit per Israel als territoris ocupats de Cisjordania, on combina varies técniques.
Banksy s’ha autopublicat llibres de fotografies de la seva obra a diverses ciutats, a més a més dels seus tapissos i exposicions.
Banksy també és conegut per haver-se introduït disfressat a famosos museos de tot del món per a penjar algunes de les seves obres de manera clandestina. D’aquesta forma, ha col·locat obres seves a:
· la Galeria Tate Modern de Londres
· al MOMA (Museum of Modern Art), Museu Metropolità d’Art
· al Museu de Brooklyn
· al Museu Americano d’ Història Natural de Nova York
· al Museu Britànnic de Londres.
L’art en espai públic: GRAFFITI
• Història del graffiti
Vaig pensar en diferents idees de com intervenir en l’espai creant situacions d’acció amb el públic (inclosos els infants) a traves de l’art. És així com vaig decidir centrar-me en l’art del graffiti.
El mot grafiti pot ser utilitzat per a referir-se al moviment artístic amb el mateix nom, diferenciat de la pintura o com subcategoria de la mateixa. Va ser un moviment iniciat en els anys 60 a Nova York, o segons diuen fonts bibliogràfiques com: “Getting from the underground" a Filadelfia.
L’art al carrer o street art del terme anglès, en la seva concepció més amplia i literal, descriu tot l’art desenvolupat al carrer, normalment de forma ilegal. Això inclouria tant al graffiti com d’ altres formes diverses d’intervenció artística al carrer. Alguns centres de l’art al carrer són Berlín, São Paulo y Toronto.
Tot i que, des de mitjans dels anys 90, el terme Street art o la seva equivalencia de Post-graffity s’utilitzen per a descriure la feina d’un conjunt hetereogeni d’artistes que han anat desenvolupant accions artistiques al carrer mitjançant l’ús de plantilles, posters, enganxines i altres tècniques i códis que s’allunyen del Graffis
• Valor artístic dels graffiti
La temàtica de l’art al carrer es considera associada especialment a la lluita social i a la protesta política. Tot i que les manifestacions de protesta s’han anant substituint per d’altres que “no reclamen res”, això ha provocat un debat sobre els objectius reals dels artistes que actualment intervenen en l’espai públic.
L’ús de plantilles (stencil) i pintura en spray, sovint amb un missatge polític, és molt important en la segona meitat dels anys 60 a Paris. Tot i que no es fins a mitjans dels anys 90, amb l’aparició d’artistes com el Norteamérica Shepard Fairey i su campaña “obey” (ideada a partir de l’imatge del personantge que lluita lliure americana Andre The Giant i finalitzada mitjançant l’ús de posters i plantilles) quan diverses propostes d’aquesta mena són fonamentals a diverses parts del món i són percebudes en el seu conjunt com part d’un mateix fenomen o escena.
Vaig pensar en diferents idees de com intervenir en l’espai creant situacions d’acció amb el públic (inclosos els infants) a traves de l’art. És així com vaig decidir centrar-me en l’art del graffiti.
El mot grafiti pot ser utilitzat per a referir-se al moviment artístic amb el mateix nom, diferenciat de la pintura o com subcategoria de la mateixa. Va ser un moviment iniciat en els anys 60 a Nova York, o segons diuen fonts bibliogràfiques com: “Getting from the underground" a Filadelfia.
L’art al carrer o street art del terme anglès, en la seva concepció més amplia i literal, descriu tot l’art desenvolupat al carrer, normalment de forma ilegal. Això inclouria tant al graffiti com d’ altres formes diverses d’intervenció artística al carrer. Alguns centres de l’art al carrer són Berlín, São Paulo y Toronto.
Tot i que, des de mitjans dels anys 90, el terme Street art o la seva equivalencia de Post-graffity s’utilitzen per a descriure la feina d’un conjunt hetereogeni d’artistes que han anat desenvolupant accions artistiques al carrer mitjançant l’ús de plantilles, posters, enganxines i altres tècniques i códis que s’allunyen del Graffis
• Valor artístic dels graffiti
La temàtica de l’art al carrer es considera associada especialment a la lluita social i a la protesta política. Tot i que les manifestacions de protesta s’han anant substituint per d’altres que “no reclamen res”, això ha provocat un debat sobre els objectius reals dels artistes que actualment intervenen en l’espai públic.
L’ús de plantilles (stencil) i pintura en spray, sovint amb un missatge polític, és molt important en la segona meitat dels anys 60 a Paris. Tot i que no es fins a mitjans dels anys 90, amb l’aparició d’artistes com el Norteamérica Shepard Fairey i su campaña “obey” (ideada a partir de l’imatge del personantge que lluita lliure americana Andre The Giant i finalitzada mitjançant l’ús de posters i plantilles) quan diverses propostes d’aquesta mena són fonamentals a diverses parts del món i són percebudes en el seu conjunt com part d’un mateix fenomen o escena.
Treball en grup La involució del joc
Al començament del semestre vam formar grups per fer un treball d'art i portar-lo a la pràctica. En el meu grup és va discutir molt sobre quins temes ens podiem basar i finalment vam coincidir en que ens agradaria tractar el tema de l'ocupació d'espais urbans a traves de l'art. Per això vam decidir fer un estudi dels espais urbans dels infants a les ciutats i vam reflexionar sobre com intervenir en aquests espais mitjançant l'art.
Finalment el treball consistia en :
La comparació del meu espai de joc d'abans i el de l'actualitat:
Jo visc al costat de l’hospital Sant Pau, i just sobre d’aquest hi havia un descampat molt gran. Era un lloc segur i acollidor, ja que la gent del barri el respectava i no llençava deixalles, perquè sabien que els infants (nosaltres) jugàvem allà tots els dies. Recordo ser molt conscient de tenir cura i no llençar res al terra.
Desprès de sortir de l’escola,la meva colla i jo, anàvem directament aquest descampat i ens podíem passar hores jugant a pilota, fet i amagar, cordes, stop, tombarelles…fins i tot, amb la terra que hi havia fèiem fang i creàvem boletes.
A vegades he anat amb el meu pare a collir cargols i era molt divertit, també anàvem a llençar els petards de la nit de Sant Joan i pel matí ho recollíem tot per poder tornar a jugar.
Cal dir, que sempre ens acompanyava la mare d’algun dels meus amics per vigilar i des del meu balcó la meva mare, em tenia controlada.
Però, ara tot ha canviat: van fer de nou la ronda de dalt, on era situat el descampat i aquest va desaparèixer. És molt bonic, però els infants només poden mirar, perquè ni tan sols deixen trepitjar la gespa que han incorporat. Això em sembla ridícul!!!! On es pot fer fang ara?
També és cert que cada vegada hi ha més cotxes i per aquest motiu resultà impossible jugar a pilota.
He volgut posar tres fotografies del canvi que ha viscut el meu barri durant aquests darrers anys.
Penso que jo he tingut molta sort i per aquest motiu defenso la idea de tornar a fer vida al carrer.
Finalment el treball consistia en :
- Recull de fotografies dels nostres espais de joc d'abans i l'estat d'aquests a l'actualitat, i fer una comparativa, per tal d'arribar a la conclusió sobre si hem evolucionat o no en aquest sentit.
- Realitzar entrevistes a mestres i infants per tal de conèixer la seva opinió sobre els espais on jugaven/juguen, i què canviarien.
- Fer una performance que consistirà en la transformació del carrer mitjançant l'ocupació d'aquest a través d'activitats lúdiques.
Tota la informació i seguiment del treball (objectius, videos, fotografies, referents, etc) es troben en aquesta pàgina web:
http://involuciodeljoc.blogspot.com/La comparació del meu espai de joc d'abans i el de l'actualitat:
Jo visc al costat de l’hospital Sant Pau, i just sobre d’aquest hi havia un descampat molt gran. Era un lloc segur i acollidor, ja que la gent del barri el respectava i no llençava deixalles, perquè sabien que els infants (nosaltres) jugàvem allà tots els dies. Recordo ser molt conscient de tenir cura i no llençar res al terra.
Desprès de sortir de l’escola,la meva colla i jo, anàvem directament aquest descampat i ens podíem passar hores jugant a pilota, fet i amagar, cordes, stop, tombarelles…fins i tot, amb la terra que hi havia fèiem fang i creàvem boletes.
A vegades he anat amb el meu pare a collir cargols i era molt divertit, també anàvem a llençar els petards de la nit de Sant Joan i pel matí ho recollíem tot per poder tornar a jugar.
Cal dir, que sempre ens acompanyava la mare d’algun dels meus amics per vigilar i des del meu balcó la meva mare, em tenia controlada.
Però, ara tot ha canviat: van fer de nou la ronda de dalt, on era situat el descampat i aquest va desaparèixer. És molt bonic, però els infants només poden mirar, perquè ni tan sols deixen trepitjar la gespa que han incorporat. Això em sembla ridícul!!!! On es pot fer fang ara?
També és cert que cada vegada hi ha més cotxes i per aquest motiu resultà impossible jugar a pilota.
He volgut posar tres fotografies del canvi que ha viscut el meu barri durant aquests darrers anys.
Penso que jo he tingut molta sort i per aquest motiu defenso la idea de tornar a fer vida al carrer.
2n SEMESTRE
Treball en grup La involució del joc
Sixe, Sergio Hidalgo
Keith Haring
Aplicacions educatives i graffiti
- Tema del treball
- Objectius
- Blog
- Història del graffiti
- Valor artístic dels graffiti
- Referents artístics:
Sixe, Sergio Hidalgo
Keith Haring
Aplicacions educatives i graffiti
- Donem color a les persianes del Raval (taller de graffiti per adolescents al Casal del Raval)
Visita Fundació Joan Miró, exposició Un cos sense límits
Dels textos d’Efland s’extreu la idea que la imaginació és creativa i permet crear una nova naturalesa a partir de la naturalesa que ja coneixem. Així, en el S. XX la imaginació comença a relacionar-se amb la creativitat artística, la fantasia, la invenció i la novetat; i s’allunya cada cop més del món quotidià.
En l’exposició Un cos sense límits (Fundació Miró; BCN; del 26 d’octubre del 2007 al 27 d gener de 2008) vam trobar obres de diferents artistes representatius dels moviments d’avantguarda del segle XX, que representaven de maneres molt diverses el cos humà; com per exemple obres de Chagall, Picasso, Tàpies, Moore...
Les seves representacions poden relacionar-se amb la idea d’Efland, ja que a l’exposició es podia observar com el nu ja no és idealitzat i s’exhibeix sense complexos. Les representacions que fan els artistes del cos humà s’allunyen del formalisme i la realitat, per vincular-se a una llibertat imaginativa, creativa i expressiva.
Aquestes son algunes obres de l’exposició, que serveixen com a exemple de la idea exposada:
Arch of Hysteria
Louise Bourgeois, 1993
Mater
Jean – Michel Basquiat, 1982
Le couple
Pablo Picasso, 1969
Visita CEIP Collaso i Gil; exposició Narratives de la infància (biografies, llocs i visualitats)
En el llibre “Arte y cognición. La integración de las artes visuales en el currículum” d’ Efland s’extreu la idea que en la majoria dels currículums escolars les arts queden en una categoria inferior a les ciències.
L’autor defensa la idea que les arts son cognitivament molt importants, ja que inclouen també la part afectiva i emocional. A més, critica a les escoles que no aprofiten les capacitats cognitives de les arts i sí els sistemes simbòlics verbals i matemàtics d’altres matèries.
Al mes de novembre vam visitar l’exposició d’un projecte artístic realitzat al CEIP Collaso i Gil pels alumnes de primària. Aquesta feia ús de les visualitats com a procés de creació, participació i diàleg; utilitzant l’art com a mitjà d’expressió i comunicació.
Aquest projecte dóna a l’art la importància que defensa Efland en els seus textos i aprofita al màxim les possibilitats d’aprenentatge que l’art posseeix. És una escola molt interessant on l’art es treballa de forma positiva i se li dóna el valor que mereix; de fet te un educador artístic encarregat de crear projectes i d’apropar l’art als infants des de ben petits (per desgràcia, poques escoles tenen aquesta figura en l’equip de mestres).
Crec que l’exposició i l’escola en general, son un bon exemple de com hauria de ser el tractament de les arts en els currículums escolars; tal i com defensava també Efland en el seu llibre.
L’autor defensa la idea que les arts son cognitivament molt importants, ja que inclouen també la part afectiva i emocional. A més, critica a les escoles que no aprofiten les capacitats cognitives de les arts i sí els sistemes simbòlics verbals i matemàtics d’altres matèries.
Al mes de novembre vam visitar l’exposició d’un projecte artístic realitzat al CEIP Collaso i Gil pels alumnes de primària. Aquesta feia ús de les visualitats com a procés de creació, participació i diàleg; utilitzant l’art com a mitjà d’expressió i comunicació.
Aquest projecte dóna a l’art la importància que defensa Efland en els seus textos i aprofita al màxim les possibilitats d’aprenentatge que l’art posseeix. És una escola molt interessant on l’art es treballa de forma positiva i se li dóna el valor que mereix; de fet te un educador artístic encarregat de crear projectes i d’apropar l’art als infants des de ben petits (per desgràcia, poques escoles tenen aquesta figura en l’equip de mestres).
Crec que l’exposició i l’escola en general, son un bon exemple de com hauria de ser el tractament de les arts en els currículums escolars; tal i com defensava també Efland en el seu llibre.
Relació d’idees d'Efland amb el meu propi aprenentatge
Tenint en compte les idees de Efland i el fet principal de situar les arts en l'àmbit cognitiu vam decidir que la portada del nostre treball es centraria en la idea que L’ART FA PENSAR. Per això vam triar la imatge d’una obra on es veu una finestra. Vam preguntar a la classe sobre que veien i van deixar un temps de reflexió. D’aquesta manera vam aconseguir que durant un temps la gent reflexionés i pensés sobra una obra d’art, despertant així la capacitat de comprensió i d’interpretació.
La meva experiència en el centre escolar era tot el contrari al pensament d'Efland, ja que nomès consideraven les arts plàstiques com una assignatura d'oci on l'únic objectiu era saber dibuixar bé.
No recordo haver sentit mai per part de l'equip educatiu del meu centre ni de la societat la idea que L'ART FA PENSAR. És cert que quan anava a primària i començavem un curs nou es reflectia a l'assignatura de plàstica en el fet d'aprendre una nova tècnica per a aplicar-la al dibuix. Vaig aprendre a pintar amb sal, carbonet, etc...
Quan més gran era més tècniques aprenia però mai no hem parlaven de referents artistics, ni tan sols ens deixaven llibertat per crear. Un dibuix guiat no deixa espai a la imaginació. No fa gaire vaig llegir un poema que fa reflexionar sobre aquest tema i m'ha semblat una bona idea introd
uir-lo.
El títol del poema s'anomena El nen i la seva autora és Helen Buckley. Aquest poema fou originalment publicat a la School Arts Magazine a l'Octubre de 1061.
Aquesta és una de les pàgines on el podem trobar:
http://www.educarueca.org/spip.php?article250
La meva experiència en el centre escolar era tot el contrari al pensament d'Efland, ja que nomès consideraven les arts plàstiques com una assignatura d'oci on l'únic objectiu era saber dibuixar bé.
No recordo haver sentit mai per part de l'equip educatiu del meu centre ni de la societat la idea que L'ART FA PENSAR. És cert que quan anava a primària i començavem un curs nou es reflectia a l'assignatura de plàstica en el fet d'aprendre una nova tècnica per a aplicar-la al dibuix. Vaig aprendre a pintar amb sal, carbonet, etc...
Quan més gran era més tècniques aprenia però mai no hem parlaven de referents artistics, ni tan sols ens deixaven llibertat per crear. Un dibuix guiat no deixa espai a la imaginació. No fa gaire vaig llegir un poema que fa reflexionar sobre aquest tema i m'ha semblat una bona idea introd
uir-lo.El títol del poema s'anomena El nen i la seva autora és Helen Buckley. Aquest poema fou originalment publicat a la School Arts Magazine a l'Octubre de 1061.
Aquesta és una de les pàgines on el podem trobar:
http://www.educarueca.org/spip.php?article250
Aprenentatges del llibre Arte y cognición. La integración de las artes visuales en el currículum. Efland, A. Barcelona. Octaedro.
Com a suport al nostre treball ens vam basar en la lectura del llibre Arte y cognición. La integración de las artes visuales en el currículum. Efland, A. Barcelona. Octaedro. Que comentava idees tan interessants com:
- Les arts es troben en l’àmbit cognitiu incloent la part intuïtiva i emocional.
- Abans les corrents filosòfiques separaven la part cognitiva de l’àmbit afectiu. I per tant separavan la ciencia (cognició) de l’art (afecte).
- Efland defensa les capacitats cognitives que proporciona l’art enfront d’altres matèries. Ell creu que l’art es situa dins l’àmbit cognitiu i afectiu i aquest fet ha de registrar-se en el mètode d’ensenyament, ja que moltes escoles es centren en sistemes simbolics, verbals i matemàtics i no pas, en els que ofereixen les arts.
- Les arts són cognitivament importants perquè desenvolupen la interpretació i la comprensió tant de l’obra d’art com de les situacions de la vida.
- La relació de l’estuadiant amb l’art l’ajuda a captar les influencies socials i culturals del món que l’envolta. Així com proporciona una base per l’elaboració metafòrica de conceptes i el reordenament imaginatiu que pot despertar les preocupacions morals de l’infant.
APRENENTATGE A NIVELL GRUPAL
Per donar resposta a les preguntes que m’havia formulat a nivell personal i tenint clars els meus interessos en aquesta assignatura vaig decidir formar part d’un grup de treball que es centrava en el tema de l’Ensenyament i aprenentatge de les arts en el que volíem estudiar el mite que les arts plàstiques no són importants ni en l’ensenyament ni per la vida.
Em vaig adonar que les components del grup teníem una idea general en comú però experiències personals diferents. Totes volíem conèixer més a fons el tractament que ha de rebre l’art en l’educació, però jo ho feia des de la visió que de petita dibuixava bé però no van potenciar més la meva habilitat. I en canvi, una altra companya ho feia des de la visió de no haver dibuixat mai bé i haver estat anul·lada en el sentit artístic.
Com el grup era gran i no totes teníem els mateixos interessos van decidir dividir-nos en dos grups determinats per l’enfocament de cadascuna de nosaltres. Vull destacar que jo volia seguir centrar-me en el fet que no es valora prou les habilitats i els sentiments artístics dels infants des de la perspectiva de l’ensenyament. Així, vam acabar formant un grup de quatre persones cadascuna amb idees semblants però alhora diferents. Els objectius del treball es van ampliar i enriquir .
Em vaig adonar que les components del grup teníem una idea general en comú però experiències personals diferents. Totes volíem conèixer més a fons el tractament que ha de rebre l’art en l’educació, però jo ho feia des de la visió que de petita dibuixava bé però no van potenciar més la meva habilitat. I en canvi, una altra companya ho feia des de la visió de no haver dibuixat mai bé i haver estat anul·lada en el sentit artístic.
Com el grup era gran i no totes teníem els mateixos interessos van decidir dividir-nos en dos grups determinats per l’enfocament de cadascuna de nosaltres. Vull destacar que jo volia seguir centrar-me en el fet que no es valora prou les habilitats i els sentiments artístics dels infants des de la perspectiva de l’ensenyament. Així, vam acabar formant un grup de quatre persones cadascuna amb idees semblants però alhora diferents. Els objectius del treball es van ampliar i enriquir .
La idea que ens vam fer formar aquest grup va ser donar resposta a aquestes preguntes:
· Per què es descrimina l’art de les altres matèries?
· Com s’ensenya art i com s’hauria d’ensenyar?
A través d’aquesta pregunta sorgeix una altre
· Discriminació del nen que no sap dibuixar?
· Per què els pares sempre valoren més les altres matèries?
APRENENTATGE A NIVELL INDIVIDUAL
Quan vam començar l’assignatura vam haver de portar de casa algun objecte o fotografia relacionada amb nosaltres i amb l’art.
Jo vaig triar una fotografia de quan jo tenia uns 5 anys aproximadament on estava dibuixant.
Aquesta fotografia és important per a mi perquè surto dibuixant i sempre m’agrada’t dibuixar.
Des que era petita em podia passar hores dibuixant, ja que per a mi era crear nous personatges o nous mons de fantasia. Recordo que a la meva família els agradava molt els meus dibuixos, però no els valoraven de la mateixa forma que quan realitzava els exercicis de càlcul.
Per aquesta raó quan anava a primària i arribava amb les notes només es fixaven en el suficient de matemàtiques i deixaven de banda l’excel•lent de plàstica. Per els meus pares la plàstica significava perdre el temps i la valoraven com una assignatura que podia aprovar tothom i que no tenia gaire valor al costat de les llengües o de les matemàtiques. Fins i tot, una vegada el meu professor de plàstica va voler penjar el meu dibuix a la finestra de la classe, i jo molt contenta li vaig explicar els meus pares, però la seva reacció no em va sorprendre, ja que em van dir que el fet de ser bona en plàstica no tenia importància i que m’havia de centrar més en les matemàtiques.
A partir d’aquesta fotografia em vaig plantejar unes qüestions que em serviria com a punt de partida a l’assignatura.
Aquestes preguntes van ser:
· Per què l’educació i la societat no valora de la mateixa manera les arts plàstiques de les altres matèries?
Jo vaig triar una fotografia de quan jo tenia uns 5 anys aproximadament on estava dibuixant.
Aquesta fotografia és important per a mi perquè surto dibuixant i sempre m’agrada’t dibuixar.
Des que era petita em podia passar hores dibuixant, ja que per a mi era crear nous personatges o nous mons de fantasia. Recordo que a la meva família els agradava molt els meus dibuixos, però no els valoraven de la mateixa forma que quan realitzava els exercicis de càlcul.
Per aquesta raó quan anava a primària i arribava amb les notes només es fixaven en el suficient de matemàtiques i deixaven de banda l’excel•lent de plàstica. Per els meus pares la plàstica significava perdre el temps i la valoraven com una assignatura que podia aprovar tothom i que no tenia gaire valor al costat de les llengües o de les matemàtiques. Fins i tot, una vegada el meu professor de plàstica va voler penjar el meu dibuix a la finestra de la classe, i jo molt contenta li vaig explicar els meus pares, però la seva reacció no em va sorprendre, ja que em van dir que el fet de ser bona en plàstica no tenia importància i que m’havia de centrar més en les matemàtiques.
A partir d’aquesta fotografia em vaig plantejar unes qüestions que em serviria com a punt de partida a l’assignatura.
Aquestes preguntes van ser:
· Per què l’educació i la societat no valora de la mateixa manera les arts plàstiques de les altres matèries?
· Per què es considera una matèria fàcil i senzilla?
· Per què només recordo fer dibuixos a arts plàstiques?
1r SEMESTRE
- Aprenentatges a nivell individual
- Aprenentatges a nivell grupal
- Aprenentatges del llibre Arte y cognición. La integración de las artes visuales en el currículum. Efland, A. Barcelona. Octaedro.
- Visita CEIP Collaso i Gil; exposició Narratives de la infància (biografies, llocs i visualitats)
- Visita Fundació Joan Miró, exposició Un cos sense límits
Subscriure's a:
Missatges (Atom)