APRENENTATGE A NIVELL INDIVIDUAL

Quan vam començar l’assignatura vam haver de portar de casa algun objecte o fotografia relacionada amb nosaltres i amb l’art.
Jo vaig triar una fotografia de quan jo tenia uns 5 anys aproximadament on estava dibuixant.
Aquesta fotografia és important per a mi perquè surto dibuixant i sempre m’agrada’t dibuixar.

Des que era petita em podia passar hores dibuixant, ja que per a mi era crear nous personatges o nous mons de fantasia. Recordo que a la meva família els agradava molt els meus dibuixos, però no els valoraven de la mateixa forma que quan realitzava els exercicis de càlcul.
Per aquesta raó quan anava a primària i arribava amb les notes només es fixaven en el suficient de matemàtiques i deixaven de banda l’excel•lent de plàstica. Per els meus pares la plàstica significava perdre el temps i la valoraven com una assignatura que podia aprovar tothom i que no tenia gaire valor al costat de les llengües o de les matemàtiques. Fins i tot, una vegada el meu professor de plàstica va voler penjar el meu dibuix a la finestra de la classe, i jo molt contenta li vaig explicar els meus pares, però la seva reacció no em va sorprendre, ja que em van dir que el fet de ser bona en plàstica no tenia importància i que m’havia de centrar més en les matemàtiques.
A partir d’aquesta fotografia em vaig plantejar unes qüestions que em serviria com a punt de partida a l’assignatura.
Aquestes preguntes van ser:

· Per què l’educació i la societat no valora de la mateixa manera les arts plàstiques de les altres matèries?

· Per què es considera una matèria fàcil i senzilla?

· Per què només recordo fer dibuixos a arts plàstiques?