L’art en espai públic: GRAFFITI

• Història del graffiti

Vaig pensar en diferents idees de com intervenir en l’espai creant situacions d’acció amb el públic (inclosos els infants) a traves de l’art. És així com vaig decidir centrar-me en l’art del graffiti.
El mot grafiti pot ser utilitzat per a referir-se al moviment artístic amb el mateix nom, diferenciat de la pintura o com subcategoria de la mateixa. Va ser un moviment iniciat en els anys 60 a Nova York, o segons diuen fonts bibliogràfiques com: “Getting from the underground" a Filadelfia.
L’art al carrer o street art del terme anglès, en la seva concepció més amplia i literal, descriu tot l’art desenvolupat al carrer, normalment de forma ilegal. Això inclouria tant al graffiti com d’ altres formes diverses d’intervenció artística al carrer. Alguns centres de l’art al carrer són Berlín, São Paulo y Toronto.
Tot i que, des de mitjans dels anys 90, el terme Street art o la seva equivalencia de Post-graffity s’utilitzen per a descriure la feina d’un conjunt hetereogeni d’artistes que han anat desenvolupant accions artistiques al carrer mitjançant l’ús de plantilles, posters, enganxines i altres tècniques i códis que s’allunyen del Graffis

• Valor artístic dels graffiti

La temàtica de l’art al carrer es considera associada especialment a la lluita social i a la protesta política. Tot i que les manifestacions de protesta s’han anant substituint per d’altres que “no reclamen res”, això ha provocat un debat sobre els objectius reals dels artistes que actualment intervenen en l’espai públic.
L’ús de plantilles (stencil) i pintura en spray, sovint amb un missatge polític, és molt important en la segona meitat dels anys 60 a Paris. Tot i que no es fins a mitjans dels anys 90, amb l’aparició d’artistes com el Norteamérica Shepard Fairey i su campaña “obey” (ideada a partir de l’imatge del personantge que lluita lliure americana Andre The Giant i finalitzada mitjançant l’ús de posters i plantilles) quan diverses propostes d’aquesta mena són fonamentals a diverses parts del món i són percebudes en el seu conjunt com part d’un mateix fenomen o escena.